lectures de la missa del diumenge XVI de durant l'any 20 juliol 2014

DIUMENGE XVI DE DURANT L’ANY

«el qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món»

Lectura del llibre de la Saviesa

Fora de vós, que vetlleu sobre tothom, no hi ha cap déu a qui hàgiu de convèncer que la vostra sentència és justa. La vostra força és font de justícia, i el mateix domini que teniu sobre tothom fa que tracteu amb tota consideració. Demostreu només la vostra força si algú no creu que ho podeu tot, o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants. Vós, que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració: el poder, si volguéssiu, sempre el teniu a mà. Obrant així, heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom, i heu omplert d’esperança els vostres fills, en veure que doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats.

Sa 12,13.16-19

Salm Responsorial

R. Senyor, vós sou indulgent i bo.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,
ric en l’amor per a tothom que us invoca.
Senyor, escolteu la meva pregària,
escolteu la meva súplica. R

Tots els pobles que heu creat
vindran a fer-vos homenatge

i glorificaran el vostre nom.
Diran: «Sou gran, Senyor,
són prodigioses les vostres obres,
vós sou l’únic Déu.» R

Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne,
lent per al càstig, fidel en l’amor,
mireu-me, apiadeu-vos de mi. R

Sl 85,5-6.9-10.15-16a (R.: 5a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, és l’Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l’interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l’Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Rm 8,26-27

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquells temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner.»
[Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques.»
Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat.»
Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món.»
Llavors, deixà la gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L’enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol.
»Qui tingui orelles, que ho senti.»]

Mt 13,24-43

"El judici pertany al Senyor"

iVet aquí un fragment característic de Mateu del començament al final. Vegem-ho. Primer, Mateu ha trobat un text de l’Antic Testament que dóna llum al fet que Jesús parli en paràboles. És una cita que no reporten ni Marc ni Lluc: «Així es complia allò que havia anunciat el profeta: “Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món”.» (13,35). El text és un Salm (78,2), però estem en el terreny de Mateu. Per a Mateu, tot l’Antic Testament és una profecia que es realitza en Jesús. L’Antic Testament per a ell és com una guia que es va complint en el naixement, la vida, la mort i la resurrecció de Jesús. Per això busca i troba tants textos de l’Antic Testament que ressonen en Jesús (es compten fins a 124 cites de l’Antic Testament en Mateu).
Mateu afegeix aquí dues paràboles: la del jull i la del gra de mostassa. La paràbola del jull és ulteriorment explicada, però només als deixebles. L’ensenyament de Jesús als deixebles —ho vèiem diumenge passat— és una característica de Mateu. Quin és, doncs, l’ensenyament de la paràbola del jull? El nucli central no és la llavor que el text remarca que és bona. Tampoc no és la fertilitat del camp (tot el món), que té un paper secundari en l’explicació. Molt menys encara l’enemic que sembra el jull (el diable). Tampoc no hi ha cap indici que apunti que el nucli central és que el blat i el jull són semblants en els primers mesos del seu creixement.
En canvi, la paràbola s’allarga notablement en l’explicació de la fi del món. Podem dir, doncs, que inculca que el judici pertany a Jesús com a fill de l’home. Passar comptes està en mans del Senyor, no en mans dels homes. És Ell qui decideix, per damunt de la pressa dels servents, en contrast amb la impaciència dels mossos que volen jutjar pel seu compte («no jutgeu»: 7,1-2). És Ell qui ha de fer el judici. En el fons, la paràbola és una crida a la confiança. Estem en bones mans.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.